En la seva professió és conegut per ser pedagog, polític i escriptor.
Com a mestre, fou assessor tècnic de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1917) i va publicar el Cartipàs català (1918). Va estar afiliat a la Lliga Regionalista, però a partir del 1922 va seguir les directrius d’Acció Catalana.
Aquest mateix any 1922 va publicar el Sil·labari català. El 1928 va esdevenir director d’una escola graduada de Barcelona. En aquest temps, a redós de La Nova Revista, va publicar les seves magnífiques traduccions de Chesterton (Herètics, 1928; Allò que no està bé, 1929), mentre que a la Revista de Catalunya el 1931 aparegué L’home que fou dijous, publicat independentment el 1936.
Van apareixer també les seves traduccions d'Oliver Twist, de Dickens, i una compendiada d'Ivanhoe, de Walter Scott. Va col·laborar intensament a El Matí del 1929 al 1934 i després amb el pseudònim Rocatallada i hi publicà diverses traduccions. Dirigí el grup Escolar Ausiàs Marc des del 1931, i aquest mateix any fou un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou un destacat dirigent. El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona. Tingué un paper destacat en la discussió de la llei de Contractes de Conreu (1934), a la qual donà la seva aprovació en el moment de la votació de la totalitat de la llei. Col·laborà a El Temps i La Paraula Cristiana i el 1935 publicà una traducció de Strachey. En començar la guerra civil fou destituït del seu càrrec de director del grup escolar però es mantingué fidel al govern de la Generalitat i la seva condició de diputat li permeté de portar ajuda a persones perseguides i d’estar en contacte amb les comissions parlamentàries estrangeres que visitaven el país. En la sessió del Parlament de Catalunya del 18 d’agost de 1937, malgrat que votà contra el govern, cosa que en plena guerra civil requeria una gran valentia, el president Companys li agraí públicament la fidelitat en el servei a Catalunya. S'exilià el 1939 a França, on residí a diverses localitats. S'instal·là definitivament a Barcelona el 1942 i hagué de treballar en feines editorials. El 1952 publicà Història de la indústria catalana. Traduí al català El fons de la qüestió, de Graham Greene (1967).
